En record de Joan Peiró

25 juliol, 2018

 

El passat dimarts 24 de juliol, a Mataró, el President José Montilla va participar en l’acte d’inauguració del monument en honor a Joan Peiró i Belis (Hostafrancs, 1887 – Paterna, 1942), i altres lluitadors assassinats pel franquisme.

Adjuntem la seva intervenció.

En record de Joan Peiró

Mataró, 24 de juliol de 2018

T’agraeixo, Alcalde, la teva invitació. I també a la Comissió Ciutadana, a la Fundació Unió de Cooperadors i a la família de Joan Peiró.

Amigues i amics, bona nit a tothom. …

Mataró recorda amb orgull els seus ciutadans i ciutadanes insignes. I avui ho fa en la persona de Peiró. Ho fem, convocats per les institucions locals, en un acte institucional. És a dir, en un acte que vol adreçar-se a tots els ciutadans i les ciutadanes de Mataró, sigui quina sigui la seva orientació política.

Podríem fer un  llarg al·legat sobre la seva trajectòria humana, política i social. Però ara no és el moment. Cal fer-ho, certament, perquè la nostra memòria és massa escassa i és important reprendre el fil de la Història per reconèixer les grans persones que ens han precedit i per recordar el seu llegat.

Obrer del vidre, sindicalista, autodidacta, cenetista, cooperativista, lluitador antifeixista, …

Revolucionari, en favor d’una societat sense opressió social, explotació econòmica, dominis imperialistes ni guerres, … Com ell mateix es definia.

Federalista, internacionalista, …

Executat fa 76 anys per la dictadura franquista.

Un referent de la cultura obrera del seu temps. El president Maragall, en el lliurament de la medalla Francesc Macià a la seva filla Guillermina, el va definir encertadament com “exponent de la millor tradició obrerista catalana”.

El llegat de Peiró és notable. I, massa desconegut. Per això actes com aquest, com l’homenatge que cada any feu en honor de la seva persona aquí a Mataró, ajuden a fer que aquest llegat pervisqui.

El d’avui és un acte senzill, perquè Peiró era un home humil. Ambiciós quant a ideals, però no pel que fa a béns materials. Entregat al treball i a la seva causa. Generós i compromès.

Generositat que demostra al llarg de la seva vida i que vull il·lustrar amb un exemple: l’any 36, i per a protegir-lo dels grups extremistes, va acollir el primer alcalde republicà de Cornellà, Llorenç Marigó, home de dretes, del Partit Radical, treballador com ell del sector del vidre. Marigó va ser, anys després, un dels testimonis de la defensa en el consell de guerra que el va condemnar a mort.

Un acte senzill però no intranscendent. Ni prescindible. Ni inútil. Ni sobrer. Ben al contrari, convé que fem aquests actes de memòria, de reconeixement. Són actes de justícia i de reivindicació. Són actes de record i, alhora, de compromís amb unes causes que són d’ahir, que són d’avui i que seran sempre presents: la causa de la llibertat, de la justícia social i de la fraternitat.

De tots els elements que composen la seva biografia, deixeu-me que en destaqui un: no va tenir por a ser titllat de traïdor pels seus correligionaris més radicals.

Per això, essent anarcosindicalista va ser, alhora, cap de producció de l’empresa vidriera on va treballar.

Per això, essent de la CNT, va defensar la via del cooperativisme.

Per això, essent revolucionari, va criticar amb duresa, des de les pàgines del Diari Llibertat, els incontrolats que en nom de la revolució, intimidaven qualsevol que fos contrari a les seves idees.

Per això, des de la militància anarquista, va formar part del Govern de la República, primer com a Ministre d’Indústria, després com a responsable d’Energia.

Un home humil. Amb una sòlida formació autodidacta. Amb conviccions madurades en la vida real, en el treball, en el combat diari.

Avui Mataró li fa un monument. I sabem tots que ell defugia el culte a la personalitat i, ben probablement, no seria partidari del seu propi homenatge. Però recordar-lo, a ell i a totes les víctimes del franquisme, és un acte necessari per fer pedagogia política – no per instrumentalitzar el seu nom – i reivindicar uns anhels compartits. També per fer justícia i guanyar una batalla contra l’oblit.

 

José Montilla

24/07/2018