skip to Main Content
+34 935 677 130 oficinamontilla@gencat.cat

Paraules del president durant el lliurament de les Medalles i Plaques president Macià

Aquest guardó, com sabem, va néixer fa més de setanta anys, l’any 1938, per honorar la figura del President Macià, tot reconeixent treballadors, emprenedors, empreses, cooperatives o societats que haguessin fet una aportació remarcable al progrés econòmic de Catalunya.

Les medalles i plaques Francesc Macià es van recuperar l’any 1981, i des de llavors s’han seguit concedint puntualment.

Crec que en l’esperit inicial, amb aquest guardó no pretenia només honorar Francesc Macià pel seu coratge polític  -que fou extraordinari en tot moment, i que sovint invoco com a referent del meu compromís personal
amb la institució de la Generalitat.

Crec que, a més a més, aquesta distinció porta el seu nom perquè el President Macià se sentia veritablement compromès amb els valors del treball i de la formació de la ciutadania com a camí cap al progrés.

El President Macià sabia perfectament que una de les qualitats que ens defineixen, col.lectivament, és la laboriositat: som un poble treballador.

I reconèixer novament això és el que ens convoca avui.

Aquests últims anys hem  tingut ocasió de distingir  el treball de gent molt diversa: professionals, artesans, emprenedors, … empreses i agrupacions de treballadors tots ells mereixedors del guardó, pel seu esforç, pel seu atreviment, per la seva tenacitat,  per la seva persistència, per haver fet una petita o una gran contribució a l’evolució de la nostra societat, al progrés de Catalunya.

Uns i altres han acreditat els seus mèrits amb una implicació personal i directa, amb les seves experiències,..
amb els seus èxits i, per què no? també amb alguns fracassos: Ja saben que es diu que un contratemps -o un fracàs-,   del qual tenim plena consciència, ens obre més els ulls de cara al futur que un èxit fàcil però que no ens sapiguem explicar…

Vivim, des de fa un temps, una etapa difícil. Aquests últims anys  la nostra economia i la nostra societat han fet un gir radical. Hem passat d’una època de creixement elevat, d’un temps de vaques grasses, a un període de crisi com el que estem travessant.

Molts treballadors, moltes famílies, moltes petites i mitjanes empreses de Catalunya n’estan patint les conseqüències directament. I tota la societat catalana s’ha vist afectada amb major o menor intensitat.

Aquests últims dies, malgrat la persistència de les dades negatives sobre ocupació, hem pogut apreciar alguns signes esperançadors que permeten augurar un canvi positiu de tendència.

Ja fa tres mesos que a casa nostra augmenten les dades d’afiliació a la seguretat social i abril ha estat el primer mes que l’atur registrat ha tingut una baixada clara.

Són senyals positius per l’economia i bones notícies per aquelles persones que s’han pogut reincorporar al mercat de treball.
Tenim motius per pensar que aquesta tendència positiva es mantindrà els propers mesos de la primavera, però això no ens ha d’aturar i hem de continuar treballant amb totes les nostres forces per deixar enrere la crisi econòmica, que és en aquest moment la major preocupació dels ciutadans.

El nostre mercat de treball es comença a recuperar. Poc a poc, és cert.

Però hem de tenir confiança en l’efecte del conjunt de mesures que s’han pres i es van prenent, des de fa temps. I, el més important, hem de tenir confiança en nosaltres mateixos.

Perquè en èpoques de dificultats, la pèrdua de  l’autoconfiança és el pitjor enemic.

Jo he estat sempre crític amb els qui no volien reconèixer la gravetat de la situació.

Perquè, ser realista i parlar clar a la societat, és una obligació del governant que es vulgui fer mereixedor del respecte dels seus conciutadans.

Però, de la mateixa manera, sóc summament crític amb els qui semblen esperar, des de l’oposició, que les coses vagin cada dia pitjor.

No concebo res més antipatriòtic ni faltat de respecte cap a la societat, que l’actitud d’aquells que, des de la política, semblen alegrar-se del deteriorament del clima social, quan afecta clarament els seus conciutadans.

Els qui fan això, no es mereixen el respecte de la societat a la que diuen voler servir. Perquè en moments delicats i difícils, -i Catalunya n’està travessant un que ho és- tothom hi ha de posar el coll, tothom ha de donar un cop de mà…

És aquí on es demostra l’estima al país, més que no pas en grans proclames.

*

Mirin, una de les lliçons que haurem tret de la crisi haurà estat la de tornar a valorar, com mai, la qualitat del treball, la feina ben feta, l’esforç, la cerca de l’excel.lència, encara que no sigui marcada per l’èxit instantani o per la seducció d’hipotètics guanys astronòmics.

Tenim un capital humà que hem de saber aprofitar. No podem ignorar-lo, l’hem de posar al servei de la transformació del nostre país.

Calia tornar a apostar -com ho estem fent- per l’economia productiva, la que crea llocs de treball, la que s’arrela al territori, la que deixa petjada. És aquesta la que ens ajudarà a tirar endavant.

De la mateixa manera que tampoc podríem avançar sense una força de treball qualificada. Hem d’apostar per la formació.

Treballadors i treballadores ben formats, persones qualificades, bones i bons professionals vol dir persones amb més llibertat, amb més dignitat en la seva feina, i evidentment, amb més motivació per fer-la.

Convicció i compromís conformen el comú denominador de tots vostès.

Totes i tots han actuat convençuts del que volien compromesos amb un objectiu, personal o col.lectiu.
Vostès han demostrat que la competència no ens ha de fer por.

Que hem de tenir coratge i aventurar-nos en camps o mercats on d’altres no havien arribat abans.

Que el món avança pels qui lluiten per fer realitat una idea i pels qui lluiten en defensa d’uns ideals.

I que per fer avançar el país no cal pas, sempre, estar al capdavant d’una empresa.

Que a vegades vol dir formar part d’un col.lectiu sense deixar de lluitar per allò que és just.

Que en un món global i complex com l’actual, més enllà dels governs, són finalment les persones, les empreses i les entitats les que aixequen projectes gràcies al seu esperit emprenedor, al seu esforç.

Esforç, enginy, valor, èxit o fracàs, en tot i des de tot arreu: des d’aquí fins a l’orient, des del camp i les ciutats, des de les universitats i les biblioteques, de les fàbriques i les passarel.les de moda, des dels despatxos i davant dels fogons,…liderant equips i formant-ne part. Fent-se admirar i fent-se respectar.

A tots els uneix la  convicció i el compromís. Aquests són els trets que, al capdavall, els fan mereixedors i mereixedores de la distinció que porta el nom del nostre estimat President Macià.

Cadascú en el lloc que ha triat, que li ha correspost, o des del lloc on ha arribat. Uns de manera ben visible.
Altres en posicions més discretes. Uns per la seva singularitat personal. Altres fent la seva aportació a una força col.lectiva.

Per tant, doncs, moltes felicitats i moltes gràcies. Gràcies per haver fet mèrits més que suficients per passar a formar part d’aquesta nòmina de ciutadans i ciutadanes  distingits de Catalunya,  que ens animen a millorar,
que són exemple i referent per a tots.

Com deia el President Macià, “en les vostres mans està posada la grandesa de Catalunya”.

Gràcies a tothom.

 

Back To Top